Quan vaig llegir el cas pràctic i vaig “jugar “ als jocs –en un primer moment em van semblar racistes i inadmissibles per utilitzar com a material didàctic- que es presentaven en el cas tenia molt clar el que pensava i vaig pensar en un primer moment que no hauria debat perquè tothom pensaria com jo – visió etnocentrista – que tots els meus companys i companyes estarien d’acord , realment estava convençuda, la qual cosa va fer que les meves primeres intervencions deixessin clarament veure el meu punt de vista, creient que la postura del Joel era molt arriscada i que la postura de la Berta era possiblement la més assenyada.
Realment no tot es sols blanc o negre, hi ha matisos i entre moltes més coses, per això m’ha servit el debat. Les aportacions dels meus companys m’han servit per pensar, reflexionar des de la concreció del cas a l’abstracció de la interculturalitat. Els jocs cada cop els trobo més útil i amb possibilitats didàctiques i les postures del Joel i la Berta em semblen més entremitjes i més després de la lectura del text d’ Enric Prats on presenta i clarifica els diferent estils educatius on podem identificar els estils o estil de cada professor.,Conceptes com multiculturalitat i interculturalitat que semblaven sinòmins tenen un significat diferent .
El fet de fer un debat en un temps no real ajuda i dificulta. PER QUÈ AJUDA? Puc llegir les aportacions des de casa i tranquil•lament reflexionar la resposta,puc consultar els mòduls, puc buscar per Internet, puc informar-me... i donar una resposta més rica, més elaborada. I la DIFICULTAT?....a vegades hi ha tantes aportacions que no dona temps de respondre o si no ets pot connectar diàriament perds una mica el fil.
També he estat pensant en la pregunta de quins conceptes cal aprofundir?....TOTS, sols he acabat de començar, i és quan en aquest inici em dono conta d’allò que no sé, dels conceptes que he sentit moltes vegades però que ara començo a entendre el seu significat concret, però he de investigar, preguntar, entendre, respectar , comprendre, en fi posar-me en el lloc de l’altre i aprendre el valor de la diferència.
